No hay productos en el carrito.
Tenc la sort de conèixer l’ambient de Sant Antoni a Pollença perquè ja fa anys que soc el cap de cuina del restaurant 365 de l’hotel Son Brull que segur haureu vist al marge esquerra de la carretera quan enfilau cap al poble.
Sant Antoni a Pollença té moltes similituds amb altres localitats, amb foguerons i dimonis, però sense cap mena de dubte l’aconteixement més important és baixar el Pi de Ternelles a la plaça de l’església de Pollença.
Després de les beneïdes i de berenar comencen a pujar cap a Ternelles. Allà dinen de pà amb oli amb arengada i «mesclat» de matances, un licor casolà barreja de licor de palo, cassalla i licor de menta. Antigament el bevien perquè deixa un gust anisat a la boca i fa que no sentis tant l’olor de sang i budells durant les matances del porc.
Amb la panxa plena baixen el pi, que fa uns 21.5 metres d’alçada, amb l’única ajuda d’un carro de fusta i l’estiren fins la plaça de l’església, per carrer estrets plens de gent.
Una vegada allà, arriba la feina més difícil, aixecar el pi i colocar-lo a dins d’un forat fet expressament per posar-hi al pi. Els pollencins ja poden pujar-lo entre empentes, gresca i sabó i intentar agafar el gall de dalt de tot.
Les receptes més tradicionals de Sant Antoni a Pollença són el frit de matances, les sopes mallorquines, les espinagades d’anguila, de llom o de mussola.
Us conto una curiositat per si anau a berenar pa amb oli amb camaiot a qualsevol bar de Pollença: Aquí al camaiot li diuen negre i al pernil salat, camaiot. Així que si voleu menjar camaiot a Pollença demanau pà amb oli de negre!
