No hay productos en el carrito.
El passat 19 de març ens vàrem embarcar la meva dona i jo cap al nostre viatge de noces. Un viatge diferent i singular. Un viatge gastronòmic des de Sevilla fins a Barcelona.
Sevilla, primera aturada.
Com molts de vosaltres sabeu, Sevilla és una ciutat molt polida, dinàmica, amb molt d’ambient i ple de tradicions, que s’accentuen encara més si creues el Pont de Triana i t’endinses al barri del mateix nom.
Vàrem arribar en vespres de Setmana Santa, una època màgica i esperada tot un any, igual que Sant Joan pels ciutadellencs. Trasllats de tronos, passos i figures. Les esglésies plenes de visitants fotografiant les figures. Tot molt sentit i molt polit.
Per començar vàrem visitar La Pepona, un gastrobar propietat d’en Marcos Nieto, va ser el cap de cuina del restaurant RocaMOO de Barcelona durant la meva etapa allà. Preus econòmics i bona qualitat del producte.
Ens varen servir sardina malaguenya marinada amb soja damunt d’una torrada de pa amb massa mare i una confitura de tomàtiga casolana; croqueta de pringá gaditana; cigrons amb ortigues; navalles amb algues i curri verd; gambes blanques de Huelva marinades amb amonitallado al allet tendre; i un gran coll de cabrit amb iogurt, menta i couscous vegetal de cruciferes. Tot molt correcte!
La Mamaracha va ser l’altre encert de Sevilla, preus molt raonables i amb una qualitat força bona.
Màlaga i província
A Màlaga els plats més típics són el pescadito frito, pot ser qualsevol peix arrebossat amb una barreja de blat no molt refinat i farina de cigró; el gazpachuelo malagueño és un brou de peix una mica reduït lligat amb salsa maonesa; i els espetos que són broquetes de sardines que sempre surten als telenotícies estatals quan arriba l’estiu. Un lloc on degustar aquests plats és el restaurant Los Mellizos.
València
València va ser una aturada molt curta, 30 hores, justes per dinar a La Salita de Begoña Rodrigo i per dinar al dia següent amb el gran Ricard Camarena.
La Salita és un lloc força acollidor, rústic. Amb una cuina professional i una gran qualitat relació amb el preu. El menjar força bo amb racions justes. Una presentació del plat molt estètica, una presentació que no feia ombra al sabor que és l’element principal a dins un plat. La Salita té molt sabor. Estic contentíssim d’haver fet aquesta aturada de camí a Barcelona.
El restaurant Ricard Camarena té una ambientació senzilla amb tons grissos, negres i carabasses. Amb la cuina vista, tot un privilegi. Ens va rebre personalment Ricard i ens va explicar el funcionament del restaurant. Té 15 referències en carta que canvia cada 10 dies i ofereix la seva carta per tasts, n’hi ha un de sis, un de nou i un d’onze plats. Tu decideixes quants plats vols menjar i ell decideix el que menges. Un estil del que fa en Joan Marc amb el seu tast de quatre, cinc o sis plats.
Amb el tast d’onze plats vaig xalar com un al·lot petit. És una cuina de pur producte, amb combinacions i textures amb molta personalitat. Una grandíssima experiència a València de la mà de Ricard Camarena i del seu equip.
Barcelona
Acabem la ruta gastronòmica a una casa on vaig tregallar entre setembre del 2010 i març 2011. El restaurant RocaMOO, on el meu amic Juan Pertel és el xef.
Comença el menú amb un assortiment de snacks, tradicional en aquesta casa, una papa arrugá amb salsa brava, un grizzini amb camarons i un mollete farcit de cochinita pibil. Quin mos més espectacular!
D’aquest menú, m’agradaria destacar dos plats impressionants, un ravioli de cua de bou amb gamba de Palamós i una salsa que s’aferrava als llavis i la famosa llebre, una fantàstica llebre a la Royale al més pur estil celler; exquisit. M’encanta aquest plat.
El menú espectacular, molt bo, interactiu i una gran combinació de dolç i picant dins un postre, en aquest cas a diferència del postre de Ricard Carmena, estava la combinació al postre final.
Molt agraït a Juan Pretel per la seva hospitalitat i per compartir el seu dia lliure amb nosaltres. Fins i tot ens va dur a menjar a un xinès tradicional de visita obligada si passes per Barcelona.
Tornada i reflexió
Un gran viatge de noces. He disfrutat tant dels llocs que vàrem visitar, com dels conceptes de restaurant, com dels plats degustats. Alguns plats són grans fonts d’inspiració per adaptar a la cuina menorquina, d’altres són pures obres d’art que sempre recordaré en un viatge tant inolvidable com el de noces.
