El plaer de cuinar amb un mestre

No sabem el pecat que ha comès Miquel Àngel Barrios -soci de ChefSins i autor del llibre ‘Les cuineres de Binissalem’- quan ha compartit recepta, fogó i greixonera amb Tomeu Caldentey… però ha estat un pecat capital; n’estam segurs.

Cuinar és un moment de deliri i fruició: és triar què vols oferir als teus després de dedicar-hi temps al plat; és decidir com vols anar transformant els aliments i com convertir-los en salut i goig pel cos. Emperò al marge de lo social i lo gastronòmic, hi ha altres vessants d’aquesta passió, com ara la lúdica.

El costum de l’elaboració de la cuina de diari es torna desfici quan saps que has de cuinar per a un programa de televisió mentre un dels grans, en Tomeu Caldentey, t’entrevista i t’acull a Biniagual, plató natural espectacular i improvisat per al seu “Això és mel”.

He presentat el llibre “Les cuineres de Binissalem” una vintena de vegades aquest darrer any. De vegades per a auditoris amb cent cinquanta persones i d’altres per als mitjans nacionals i locals fora públic. Tinc nervis de plom i mai m’han espantat les càmeres ni els micròfons; però avui he de reconèixer que la petitor de l’amateur davant el mestre ha estat més mala de controlar. Potser perquè d’entrada penses que els ulls vius i les mans ràpides d’una Estrella Michelin faràn de jutges. Mai més lluny de la realitat!

En Tomeu ho simplifica tot. T’escolta. Et demana perquè vol saber, tot defugint d’emplenar hores estèrils a cop d’un guió no escrit. Et fa sentir important i no interromp el ritme ni per a suggerir. Li agrada el què fa tant com estar aprop de la gent, sortint d’una cuina que a vegades és una tanca davant la realitat del carrer.

Sí, en Tomeu és un gran que cedeix el seu espai de mestre per a què aquest etern alumne sigui protagonista per una estona i acompleixi el somni de sentir-se cuiner de bon de veres, al manco, una vegada a la vida.