No hay productos en el carrito.
Si Smoix és un referent culinari a Menorca, transformar i fer créixer el negoci tot convertint els dalts de l’edifici on hi ha el restaurant en un hotel, no era una tasca fàcil. Sobretot perquè l’excel·lència culinària i l’hotelera no sempre van de la mà. Però la visió de Vianey i Miquel Sánchez han estat cabdals per fer que aquest nou repte empresarial s’ajusti als punts que obligatòriament un hotel ha de complir.
Hi ha 4 aspectes que per a mi són un must a tenir en compte quan cerc on descansar:
El primer és la ubicació de l’hotel. En el cas d’Smoix –ubicat a la contramurada de Ciutadella– el lloc no pot ésser més cèntric, fàcil d’aparcar i prop de tot.
El segon punt que obligatòriament deman a un hotel és la netedat i l’ordre, entesos com higiene –sí, encara hi ha establiments no del tot higiènics pertot allà on miris– i accessoris indispensables. Smoix té un trespol de ciment continu, polit, amable al tacte amb el peu i de netedat quirúrgica, amb els detalls d’ordre que se li demanen a una habitació d’hotel on arribes a la nit i de la què parteixes al matí: llit gran i ben fet amb un matalàs ferm i uns coixins que no hagis de menester-ne dos per fer-ne un ni que un de sol et faci tenir el coll tort tota la nit; un llit del què t’han de despertar a la força i que et demana deu minutets més, com quan érem petits. I també demano roba de llit de qualitat, d’aquella que te’n duries a casa perquè penses que a la teva habitació també hi quedarà bé. L’aparador amb l’aigua per a la nit, un snack que regala la casa en forma de fruits secs, cafetera i una revista per a entretenir les hores. I dins l’ordre general, els detalls que fan de l’atmosfera global una segona casa: la tele gran que es vegi bé des del llit, un comandament amb l’opció de timer per adormir-te i que s’apagui sola, el despertador, llum abastament, l’opció d’apagar tots els llums des del llit fora haver de jugar a apagar interruptors quan vols aclucar els ulls, endolls abastament –per al rellotge, per al mòbil, per a l’ordinador i la tablet–, que no sigui sorollós i un bany gran i curiós.
El tercer aspecte és per a gent com jo que, per oblit o peresa, sempre ens deixem alguna cosa del tot necessària. I m’agrada que l’hotel que escullo tingui xampú i gel com el d’Smoix. En format gran. I que facin bona olor. Els banys als hotels han d’ésser com aquest: grans, amb dutxes de gran cabal i bones de manejar, eixugador de cabells potent i, sobretot –per favor, per favor, per favor– tovalloles grans i en abundància. Les tovalloles no poden ésser aspres, ni curtes, ni petites, ni tacades, ni que els manqui esponjositat, ni que no cobreixin tot el cos quan te les poses pel damunt. M’agrada tenir-ne també una pels peus i, amics d’Smoix, si us en falta alguna, que sapigueu que NO he estat jo.
El punt principal –i quart– és el berenar del matí. És igual si només beus quatre glops de cafè –sempre ha de ser bo i espresso– o si només vols una mica de fruita o suc –si no és natural i acabat de sucar, ja no és un suc. Pot ser un cocktail o el què vulguis, però àcida o dolça, la taronja ha de ser acabada de sucar, com fan aquí–.Que si vols ous, siguin ous saborosos i contundents com els “rancheros” a la mexicana que presenten, dels qui en sortir del berenar, et facin entrar ganes de demanar taula per quedar-t’hi a dinar.
Sí, a mi també em sembla exagerat l’ordre de peticions que cerc quan comano una nit d’hotel. Però són tantes les que he fet i faig fora de casa arreu del món, que, preu apart –Smoix té un preu molt competitiu– quan no dormo amb el meu coixí demano confort, amabilitat, netedat i aixecar-me pensant que, per unes hores, he sentit aquell lloc com si veritablement fos ca meva. I a Smoix ho vaig aconseguir.
