No hay productos en el carrito.
La truita de patates és un plat típic de la gastronomia espanyola, arrelada en gairebé totes les comunitats autònomes. Al voltant d’aquest conegut plat hi ha multitud de debats sobre com s’hauria de fer la truita de patates ideal.
Però, primer hem de saber quin tipus de patata utilitzar i com tractar-la, ja que aquest és l’ingredient principal i més important del plat. El cultiu de la patata va ser introduït a Mallorca a finals del segle XVI. El clima suau de l’illa i la fertilitat de la terra van fer que aquest cultiu d’importació s’adaptés ràpidament als nostres camps, donant com a resultat un producte de gran qualitat.
La patata, juntament amb l’oli d’oliva, és un dels ingredients saludables en la nostra dieta mediterrània. La patata ens aporta proteïna, hidrats de carboni, vitamines B i C i, a més, és fàcil de digerir i no engreixa (conté unes 70cal per cada 100g).
Tots els trucs i secrets que s’amaguen al voltant de la patata ens els han revelat en Biel Llabrés, propietari del bar Mavi a Palma, i en Joan Company, gerent d’Esplet a Sa Pobla, a la secció gastronòmica Brou i fa sol d’IB3 Ràdio.
En Joan Company ens ha confessat que la patata dona per molt, és un ingredient molt versàtil que es pot cuinar de diverses maneres per acompanyar una gran varietat de plats. A més, la varietat de tubercles que existeixen es quasi infinita. Malgrat hagin sorgit noves varietats, els tipus de patates que més es venen són els clàssics, ja que, segueixen tenint un component de qualitat molt alt i la gent els coneix i es fia d’aquestes varietats tradicionals.
Algunes d’aquestes són: el patató, és una patata petita, molt bona per bullir i per fer ensalades, mai enfondrà un plat. Patata agria, es compon de poca aigua i molta matèria seca, es el tipus ideal per fregir. I, per últim, la patata marfona, és una de les varietats més conegudes i es pot cuinar de qualsevol manera.
A més, des d’Esplet estan treballant amb els tubercles per afegir un toc especial al nostre plat. Ells han apostat pels colors i sabors. Així doncs, estan experimentant i fent feina amb noves varietats de patates de colors. Per exemple, tenen una vermella amb cap blanca o dos tipus de patates liles, tant per de dins com per defora. Aquestes no són especials per cuinar-les de cap manera concreta, però és una forma de donar-li un toc diferent i únic als nostres plats.
Una vegada ja coneixem els tipus de patates que existeixen, en Biel Llabrés ens aconsella com treballar-les per aconseguir la truita perfecta. Per al propietari del bar Mavi, establiment que enguany celebra 64 anys al carrer 31 de Desembre de Palma, la ceba és un dels ingredients clau a l’hora de fer una bona truita. Ja que, segons ell, li dona dolçor i és l’ingredient que “acaba de donar-li forma”.
A l’hora de tallar i fregir les patates és important que siguin totes uniformes i de la mateixa mida perquè es fregeixin molt més ràpid i bé per tots els costats. Per aconseguir una truita esponjosa i gruixuda en Biel ens recomana fregir la ceba i la patata juntes, potxar-les i deixar-les reposar. Una vegada hagin reposat i encara estiguin calentes, batem s’ou i l’afegim a la barreja. Per cuinar la truita, primer hem de posar el foc fort, per que es comenci a quallar l’ou i després el baixem per que la truita es faci per de dins. És important que no aturem de moure-la, per a que no s’aferri.
Per finalitzar, hem de tenir en compte que fer una truita no és una cosa matemàtica. És a dir, les proporcions mai seran les mateixes. Des del bar Mavi confessen que ells el que fan es posar la patata amb la ceba i després van afegint ou fins que consideren que està bé, ho fan a ull, ja que fer una bona truita no és una ciència exacta.
