No hay productos en el carrito.
Una crònica de Miquel Gelabert, del restaurant Can March de Manacor.
Fa anys, quan jo habitava lluny de Sa Roqueta, després d’un estiu més o manco calorós, arribaven els llamps i els trons. Jo recordava que ma mare, a la fonda, sempre tenia llampugues per fer-les fregides amb pebres torrats. Aleshores, anava a la peixateria d’en Vicenç i li demanava llampugues… Ell no sabia ni de quin peix li xerrava, i a mi m’estranyava tant!!! Sempre me quedava amb les ganes de menjar aquest peix de lloms platejats, de tan peculiar sabor i una textura tan similar a la tonyina.
La llampuga és un peix que té el seu hàbitat natural a la costa de quasi bé tota la Mediterrània. Tot i que va ésser pescat i consumit tradicionalment arreu de la zona costera de les Balears i el País València, actualment només és un peix comercial a Mallorca, a part d’Eivissa i a zones costaneres d’Alacant, on només el menja la gent que el coneix.
Forma part també da la cuina tradicional de Malta, Grècia i altres llocs de la Mediterrània. Apareix a Mallorca i a las costes d’Alacant devers mitjans agost i es pesca fent sevir els tradicionals capcers, fins a octubre o novembre.
El seu cicle vital du la llampuga fins a las costes del golf de Mèxic on el peix adult pot arribar a fer un 50 quilograms. Allà desova i, per mediació de una corrent marina, els ous arriben a la Mediterrània passant per l’Estret de Gibraltar.
La llampuga és probablement l’hippurus d’Aristòtil, Plini, Ovidi i Opià. Aquest darrer autor cita que se congrega al voltant de les restes del naufragis, i que pot ser capturada al voltant de feixos de llenya que es llencen a la mar per cridar la seva atenció.
