La gastronomia és cultura

Ja agradaria a moltes comunitats autònomes i, fins i tot, a molts de països, tenir el receptari tan extens que tenim a les illes.

Per Mallorca han passat grans introductors de producte, moltes cultures que han deixat la seva emprenta, fent de la nostra cuina no solament una cuina arrelada als productes i a la terra, si no una cuina culta, lligada a la història.

Desgraciadament, la nostra cuina és una gran desconeguda pel gran públic i nosaltres, els mallorquins,en tenim gran part de culpa. El boom turístic va fer que es perdés un poc la nostra identitat, oferint al visitant la majoria de vegades una cuina més internacional i relegant d’aquesta manera la cuina mallorquina a un segon pla…

La idea de que lo de fora és millor que lo que tenim a nes nostro entorn encara ara perdura però per sort això va canviant a passes de gegant. Cada dia hi ha més cuiners i cuineres que aposten per una gastronomia més sostenible, de km.0, de temporada, de mercat i de receptari propi…

És una realitat que hi ha pocs restaurants o forns on es pugui menjar una cuina mallorquina tradicional ben interpretada i ben cuinada, i que gràcies a les cuineres domèstiques, padrines i mares, sobretot, hi ha gent que ha tastat la grandiositat de la nostra cuina. És imposible que pugui oblidar mai les panades que fa mu mare, les seves coques, els caragols, les albergínies farcides i les sopes mallorquines, de les quals, en podia menjar cada dia i no me cansava…

Si els cuiners o cuineres de Mallorca no defensam la nostra gastronomia, tant sigui com per producte com per receptari, difícilment aconseguirem que altres col·legues nostros la descobreixin i la arribin a apreciar.

Tot això no vol dir que hem d’estar tancats a uns productes i a un receptari; al contrari. La nostra història culinària s’escriu a base d’influències de fora, i si abans eren influències de jueus i àrabs, per exemple, ara són asiàtiques… Lo important és no oblidar les nostres arrels i sentir-mos afortunats del receptari de què disposam…

En Joan Abrines, de Ca’n Carrossa, em va obrir els ulls cap a la nostra gastronomia. Gràcies a ell, l’he après a apreciar, estimar i defensar com he sabut…

Quan em varen donar l’oportunitat de crear uns plats i una carta, vaig sentir una alegria immensa, però també una gran responsabilitat, ja que volia, a més d’aconseguir un tipus de cuina actual i personal, que fós també una cuina mallorquina, per mostrar als mallorquins una altra manera de fer o interpretar les receptes clàssiques i, sobretot, per donar a conèixer a l’exterior, una petita part de la riquesa culinària de què disposam.

Esperam el meu equip i jo aportar el nostro petit gra d’arena, ja que la cultura d’un poble també es medeix per la seva gastronomia…