Biniagual, entre vinyes i oliveres

Quan entres al llogaret de Biniagual t’envaeix la pau i reconeixes tot d’una el privilegi de viure a una illa com Mallorca.

Hi anàrem amb motiu del rodatge d’Això és mel, d’Espiral Comunicación per a IB3 Televisió, amb els nostres companys, Tomeu Caldentey, xef estrella d’es Molí den Bou, i Miquel Àngel Barrios de qui podeu llegir aquí la seva crònica.

Biniagual està situat entre Binissalem i Biniali. Terra d’arrels musulmanes. S’hi compten 14 cases i un oratori. El paisatge és rural, autèntic i està cuidat, llaurat i viu gràcies a l’empenta de la família que gestiona la Bodega Biniagual.

En arribar, ens acull Charlotte Miller que és l’exemple del que ha passat en aquestes terres. D’origen alemany, Charlotte xerra un català de Mallorca que ens fa sentir que som a casa. Per això aquesta crònica l’hem volgut escriure en l’idioma que ens uneix.

Regnen a Biniagual el vi i l’oli. I hi convieun tarongers, ametllers, figueres i garrovers.

Actualment a la Bodega Biniagual produeixen 120.000 botelles: 3 negres, un blanc, un blanc dolç i un rosat.

El raïm és de varietats autòctones perquè volen que s’assaboreixi el seu origen, ja sigui a Mallorca, a la Península, a Alemanya o a Suïssa, país on s’exporta el 70 per cent de la producció.

Tot ho fan a mà: la producció i la verema. Des que comencen a podar, el mes de gener, fins que recullen el raïm, el mes de setembre, tracten a mà, al manco set cops, els més de 148.000 ceps de què disposen. I ben enmig de la vinya hi tenen la bodega on el seu Gran Verán Seleccionado descansa en botes de roure de 500 litres.

Amb la mateixa cura, vigilen l’oliva i produeixen un oli denominació d’origen, varietat Arbequina, verge extra, de baixa acidesa. Tornam als inicis quan els musulmans, en el segle XIII, sembraren les primeres oliveres de Biniagual.