Search

La llampuga, el mite de la tardor

Una crònica de Miquel Gelabert, del restaurant Can March de Manacor.

Fa anys, quan jo habitava lluny de Sa Roqueta, després d’un estiu més o manco calorós, arribaven els llamps i els trons. Jo recordava que ma mare, a la fonda, sempre tenia llampugues per fer-les fregides amb pebres torrats. Aleshores, anava a la peixateria d’en Vicenç i li demanava llampugues… Ell no sabia ni de quin peix li xerrava, i a mi m’estranyava tant!!!  Sempre me quedava amb les ganes de menjar aquest peix de lloms platejats, de tan peculiar sabor i una textura tan similar a la tonyina.

Restaurant Can March

La llampuga és un peix que té el seu hàbitat natural a la costa de quasi bé tota la Mediterrània. Tot i que va ésser pescat i consumit tradicionalment arreu de la zona costera de les Balears i el País València, actualment només és un peix comercial a Mallorca, a part d’Eivissa i a zones costaneres d’Alacant,  on només el menja la gent que el coneix.

Forma part també da la cuina tradicional de Malta, Grècia i altres llocs de la Mediterrània. Apareix a Mallorca i a las costes d’Alacant devers mitjans agost i es pesca fent sevir els tradicionals capcers, fins a octubre o novembre.

El seu cicle vital du la llampuga fins a las costes del golf de Mèxic on el peix adult pot arribar a fer un 50 quilograms. Allà desova i, per mediació de una corrent marina, els ous arriben a la Mediterrània passant per l’Estret de Gibraltar.

La llampuga és probablement l’hippurus d’Aristòtil, Plini, Ovidi i Opià. Aquest darrer autor cita que se congrega al voltant de les restes del naufragis, i que pot ser capturada al voltant de feixos de llenya que es llencen a la mar per cridar la seva atenció.

Close
Chefs(in) is a Deacorde brand © Copyright 2012-2023. All rights reserved.
Close
Lista de espera Te informaremos cuando volvamos a tener plazas/productos en stock. Por favor, déjanos tu correo aquí.